El powerpoint ens torna idiotes?

Bon dia!! Feia gairebé un mes que no publicava res per aquí, perquè he estat molt entretinguda aprenent el funcionament del GIMP i l’AUDACITY, dos programes que m’han agradat molt i dels quals crec que en treure profit més endavant quan sigui mestra. Les classes pràctiques han estat molt divertides i m’havia oblidat una mica de la part teòrica i del bloc, però ja torn a ser aquí!!!

Avui volia parlar sobre el programa Powerpoint, el programa de presentacions amb diapositives de Microsoft més conegut i emprat arreu del món. A la universitat tots els  professors l’empren per explicar el temari, els alumnes per presentar els seus treballs, els catedràtics quan venen a fer una ponència, etc.  De fet, a l’assignatura, ara estem aprenent a fer material didàctic multimèdia emprant el programa Powerpoint. Podem dir que usem aquest programa gairebé a diari sense qüestionar-nos la seva eficàcia o potencial, i es sobre aquest aspecte del que m’agradaria discutir avui.

L’any 2010, el periodista francès Franck Frommer publicà el seu llibre “El pensamiento PowerPoint: indagación sobre este programa que te vuelve estúpido” on explica les limitacions comunicatives de presentar la informació a traves d’un powerpoint, ja que es te més en compte la forma ( elements estètics, colors, etc) que el contingut; allò que realment es vol transmetre, el missatge.

El problema es que el powerpoint es una eina que es va crear per a ús comercial, per vendre productes, i finalment ha estat emprada per transmetre informació i saber de forma simple i plana, fent de l’espectador un agent passiu sense capacitat de raonar o discutir sobre allò que se li presenta. Això es alhora una doble trampa, ja que simplificar el missatge ens pot conduir a mal interpretar la informació i treure conclusions errònies o estèrils, es per això que el Powerpoint esta present en tot tipus d’institucions governamentals, perquè simplifica i deforma el missatge, l’espectador pensa “ això es així perquè ho posa aquí”, aquesta falta de raonament afavoreix la manipulació d’idees o creences. Recoman llegir l’entrevista que li va fer la Vanguardia a Frannck Frommer, per veure exemples que expliquen aquest fet.

Aquests dies a classe, mentre aprenem a utilitzar el powerpoint per fer el material didàctic, a vegades pens que realment les possibilitats que ofereix son molt reduïdes. Per exemple, per fer les diapositives del puzle den Caillou, el nen no ha d’arrossegar cada peça al seu lloc, sinó clicar sobre la peça i aquesta ja es posa directament al lloc on correspon. Es la meva opinió, però a mi em sembla un joc bastant avorrit, comparat amb les possibilitats que ofereixen altres programes amb els que es fan les webquest, etc.  Això, em fa plantejar-me si els jocs que oferim a l’infant quan creem un material didàctic amb powerpoint no son massa simples i, fins i tot, avorrits...em fa la sensació que una vegada l’infant hi ha jugat un cop, ja no li fa ganes tornar a jugar-hi, perque ja no presenta cap repte per a ell.

Quan se li pregunta a Franck Frommer sobre l’ús del powerpoint en l’ambit educatiu ell diu “ en universidades e institutos los profesores exigen a los estudiantes que presenten los trabajos bajo esa fórmula, con lo cual el esquematismo se lleva hasta el extremo, creando mentes PowerPoint: un pensamiento irreflexivo, que no tiene ninguna contextualización, que es simplificador, esquemático. Introducir el PowerPoint en los colegios como método de enseñanza prepara a los niños para que se conviertan en mercancía del mundo laboral, más que en estudiantes que reflexionan. ¿Es ese el papel de la educación?”