El powerpoint ens torna idiotes?

Bon dia!! Feia gairebé un mes que no publicava res per aquí, perquè he estat molt entretinguda aprenent el funcionament del GIMP i l’AUDACITY, dos programes que m’han agradat molt i dels quals crec que en treure profit més endavant quan sigui mestra. Les classes pràctiques han estat molt divertides i m’havia oblidat una mica de la part teòrica i del bloc, però ja torn a ser aquí!!!

Avui volia parlar sobre el programa Powerpoint, el programa de presentacions amb diapositives de Microsoft més conegut i emprat arreu del món. A la universitat tots els  professors l’empren per explicar el temari, els alumnes per presentar els seus treballs, els catedràtics quan venen a fer una ponència, etc.  De fet, a l’assignatura, ara estem aprenent a fer material didàctic multimèdia emprant el programa Powerpoint. Podem dir que usem aquest programa gairebé a diari sense qüestionar-nos la seva eficàcia o potencial, i es sobre aquest aspecte del que m’agradaria discutir avui.

L’any 2010, el periodista francès Franck Frommer publicà el seu llibre “El pensamiento PowerPoint: indagación sobre este programa que te vuelve estúpido” on explica les limitacions comunicatives de presentar la informació a traves d’un powerpoint, ja que es te més en compte la forma ( elements estètics, colors, etc) que el contingut; allò que realment es vol transmetre, el missatge.

El problema es que el powerpoint es una eina que es va crear per a ús comercial, per vendre productes, i finalment ha estat emprada per transmetre informació i saber de forma simple i plana, fent de l’espectador un agent passiu sense capacitat de raonar o discutir sobre allò que se li presenta. Això es alhora una doble trampa, ja que simplificar el missatge ens pot conduir a mal interpretar la informació i treure conclusions errònies o estèrils, es per això que el Powerpoint esta present en tot tipus d’institucions governamentals, perquè simplifica i deforma el missatge, l’espectador pensa “ això es així perquè ho posa aquí”, aquesta falta de raonament afavoreix la manipulació d’idees o creences. Recoman llegir l’entrevista que li va fer la Vanguardia a Frannck Frommer, per veure exemples que expliquen aquest fet.

Aquests dies a classe, mentre aprenem a utilitzar el powerpoint per fer el material didàctic, a vegades pens que realment les possibilitats que ofereix son molt reduïdes. Per exemple, per fer les diapositives del puzle den Caillou, el nen no ha d’arrossegar cada peça al seu lloc, sinó clicar sobre la peça i aquesta ja es posa directament al lloc on correspon. Es la meva opinió, però a mi em sembla un joc bastant avorrit, comparat amb les possibilitats que ofereixen altres programes amb els que es fan les webquest, etc.  Això, em fa plantejar-me si els jocs que oferim a l’infant quan creem un material didàctic amb powerpoint no son massa simples i, fins i tot, avorrits...em fa la sensació que una vegada l’infant hi ha jugat un cop, ja no li fa ganes tornar a jugar-hi, perque ja no presenta cap repte per a ell.

Quan se li pregunta a Franck Frommer sobre l’ús del powerpoint en l’ambit educatiu ell diu “ en universidades e institutos los profesores exigen a los estudiantes que presenten los trabajos bajo esa fórmula, con lo cual el esquematismo se lleva hasta el extremo, creando mentes PowerPoint: un pensamiento irreflexivo, que no tiene ninguna contextualización, que es simplificador, esquemático. Introducir el PowerPoint en los colegios como método de enseñanza prepara a los niños para que se conviertan en mercancía del mundo laboral, más que en estudiantes que reflexionan. ¿Es ese el papel de la educación?”

 

L'aniversari de les emoticones

Avui m’agradaria parlar sobre un tema que no hem tractat a classe, però que guarda molta relació amb l’ús de les TIC  i els nous llenguatges que han sorgit per comunicar-nos a través d’aquestes tecnologies. No se si sabeu que el passat mes de setembre les emoticones varen celebrar el seu 30º aniversari.

Anem a veure una mica d’història: L’any 1963 el dissenyador Harvey Ball va crear el famós Smiley  que es va popularitzar a traves de campanyes de marketing i finalment va ser adoptat per la cultura de la musica acid house, com un símbol underground relacionat amb l’èxtasi. No fou fins l’any 1982, que una emoticona es va emprar dins el llenguatge digital, tot va començar quan Scott Fahlman, un professor d’informàtica de la Universitat Carnegie Mellon ( Pensilvania) va proposar en un fòrum digital universitari, emprar la seqüència de caràcters :-) per denotar que allò que s’escrivia era una broma. De la unió d’ambdós fets aquesta seqüència primària de caràcters ha anat evolucionant en les emoticones que avui en dia emprem en els diferents canals de comunicació escrits que ofereixen les TIC, per exemple: messenger, whasap...

 

Cada vegada les emoticones tenen formes més complexes que permeten representar infinitat d’estats d’ànims i han passat a ser una part important en la comunicació no verbal que s’expressa a través del text escrit. Tal com podem veure a la cita següent:  “El texto online es un nuevo género literario”, sentencia Szu Yu Chen, profesora de lingüística aplicada en la Universidad Chung Yuang de Taiwán y experta en comunicación digital. “Ya que se pierde la coherencia y la proximidad del encuentro físico, los internautas necesitan signos de puntuación que denoten la emoción en los mensajes escritos”.

Pel que fa a l’ús de les emoticones en contextos educatius, pens s’hauria de potenciar el seu ús com un llenguatge universal que ens pot servir per comunicar-nos i treballar amb infants petits que encara no dominen be el llenguatge oral, o infants nouvinguts que no parlen la nostra llengua. Aquest llenguatge visual universal ens pot ajudar a conectar amb les emocions de l’infant de forma fàcil i senzilla. Per tant, són una bona eina per treballar l’educació socioemocional dins l’aula, ajudant-nos a representar les emocions primàries. L’any passat a l’assignatura de Socioemocional, varem veure com treballar les emocions a partir de personatges o cares de persones amb expressió d’alegria, por, tristor, etc. De la mateixa manera podem aprofitar dels diversos dissenys d’emoticones existents a les noves tecnologies per treballar les TIC dins àrees no pròpiament associades a les tecnologies, com pot ser l’educació socioemocional, treballant així dues àrees de forma combinada per aconseguir un aprenentatge més global i significatiu.

Per acabar vos deix un video molt divertit sobre l'ús de les emoticones ( la traducció no es molt bona, però s'enten perfectament), esper que vos agradi ;-)

Combatent la bretxa digital

Aquestes setmanes hem estat parlant de la bretxa digital, és a dir, de l’enorme abisme que es crea entre les generacions que dominen l’ús de les TIC i aquelles generacions que s’han quedat enrera i no saben ben be com emprar-les.

 Buscant informació sobre el tema, he descobert que hi ha entitats que duen a terme tallers intergeneracionals on nets i padrins s’ajunten per passar una estona divertida davant un ordinador i compartir aprenentatges sobre l’ús i funcions de les TIC.

Pels padrins i padrines suposa una motivació per passar més temps d’oci amb els nets, conèixer els seus interessos d’aprop i sentint-se útils. Pels infants, es molt satisfactori el fet d’ensenyar alguna cosa a l’adult, ja que obté un reforç positiu que estimula la seva confiança i la imatge positiva de sí mateix. En general, el procés d’ensenyament-aprenentage que es crea amb aquest tipus d’iniciatives es molt beneficiós ja que reforça el vincle afectiu avi-net. Els participants es senten valorats i milloren la seva autoestima i confiança, sentint-se més capacitats per, a poc a poc, anar aprenent i desenvolupant la seva competència digital.

 

També hi ha tallers adreçats a gent de 2º i 3º edat sense la presència dels infants, on aquestes persones aprenen a emprar les noves tecnologies a partir dels d’interessos i motivacions pròpies. Es a dir, s’intenta fer arribar la idea de que les noves tecnologies són eines al servei de les persones, a través de les quals, podem facilitar i millorar alguns àmbits de la nostra vida diària. Per exemple, es demana als avis que busquin informació sobre coses que els interessen, com ara una recepta de cuina o una peli antiga que els hi agradi molt. O, els ensenyen a parlar amb un familiar que estigui lluny de casa a través d’Internet, etc.

Igual que els infants, els més majors també necessiten aprendre motivats per la funcionalitat de l’aprenentatge. Quan descobreixen que les TIC serveixen per donar resposta a algunes de les seves necessitats, es senten motivats, donen significat a allò après i ho posen en pràctica dins la seva vida quotidiana. Fent que la bretxa digital existent entre joves i majors sigui menor.

Pens que, tant un taller com l’altre són iniciatives molt interessant a tenir en compte per  una entitat educativa com és l’escola. S’haurien d’engegar propostes similars per tal de fer front a la bretxa digital, ja que, es important que els pares i padrins tinguin uns mínims coneixements sobre les TIC per guiar als seus fills i nets a fer-ne un ús responsable i constructiu, igual que els ajuden en altres àmbits com les matemàtiques o la llengua. Per exemple, aquests tipus de tallers es podrien dur a terme dins l’escola, en forma de petites jornades intergeneracionals, o com a tallers de formació per a pares. També ens podem assabentar de si tenim algun pare informàtic disposat a compartir coneixements sobre les TIC o fer-nos una demostració sobre l’ús d’algun aparell tecnològic, etc. Hi ha moltes formes de treballar per a que tota la comunitat educativa sigui més competent digitalment, només hem de cercar-les i dur-les a la pràctica.

Primera imatge digital

Aquesta és la primera imatge digital que hem fet al taller d’imatge digital, emprant el programa Gimp. M’ha agradat molt aprendre a fer servir aquest programa, ja que em sembla interessant poder dissenyar les nostres pròpies imatges digitals per emprar-les dins l’aula. Per exemple,  es una eina que ens permet dissenyar un conte amb les fotos dels infants com a protagonistes o fer un pòster amb diferents imatges, etc. Crec que aquest programa ens serà útil en la nostra tasca docent