Societat de la informació o de la desinformació?

Per començar, reflexionem una mica sobre el següent vídeo: ( disculpeu si la qualitat de la imatge no es molt bona, però era el que tenia els subtítols més llegibles)

 A la classe teòrica d’aquesta setmana estem tractant el tema de la Societat de la informació. En l’època actual, les noves tecnologies han revolucionat la forma en que tenim accés a la informació; ara qualsevol persona pot rebre informació a través dels mitjans de comunicació de masses i seleccionar continguts a traves d’Internet per fer-ne ús o difondre’ls a nivell mundial. Sembla que s’està més informat i es te més llibertat d’expressió per donar una opinió pròpia, però aquest volum colossal d’informació a l’abast de tothom potser no sigui més que una falsa sensació d’estar informat. En resum, que potser hauríem de plantejar-nos el problema de la societat de la informació: la societat de la desinformació.

Fa més de setanta anys, George Orwell amb la seva novel·la “1984” plantejava un futur on un regim dictatorial  imposaria la veritat absoluta a traves dels mitjans de comunicació de masses.  O encara pitjor, que els mitjans de comunicació oferirien les noticies com pur entreteniment, com espectacle, llevant rigor i credibilitat a qualsevol informació, maquillant la veritat fins al punt de que aquesta ja no importes o fos indiferent a l’espectador, tal i com plantejàvem Aldous Huxley amb “Un mundo feliz” i els sociòleg Neil Postman a “ Divertirse hasta morir”. 

Estem envoltats d’informació...una informació rapida, que canvia constantment, oblidant noticies d’un dia per l’altre, sense arribar a profunditzar en cap problemàtica concreta. Aquest bombardeig incessant fa que realment aquelles noticies  importants que afecten a la nostra vida, la nostra economia, etc. ( com corrupció, retallades socials, pujada d’impostos...) , quedin sepultades per altres continguts  d’entreteniment  o noticies banals les quals son totalment prescindibles, donant com a resultat un ciutadans passius que coneixen la realitat però no actuen per canviar-la.  Hem entrat en una espiral on els mitjans de comunicació infantilitzen la opinió pública, a la vegada que aquesta frivolitza els mitjans de comunicació. El llibre “Simiocracia” de Aleix Saló parla sobre com hem arribat a aquest fet, aquí vos deix una vinyeta del seu còmic que tracta sobre el tipus de periodisme d’investigació que es realitza avui en dia ( molt bo):

El debat que com a educadors ens hem de plantejar es quin es el paper de l’educació dins aquesta societat de la informació? Com podem ajudar als infants a emprar de forma activa i competent els recursos tecnològics i la informació que l’envolta.

L’infant necessita aprendre a discriminar entre aquest volum immens d’informació que rep a traves dels mitjans de comunicació, adquirir habilitats i destreses que l’ajudin a gestionar i destriar allò que l’interessa, analitzar-ho, etc...es tracta de que l’alumne pugui assimilar la informació rebuda, verificar-la i convertir-la en coneixement.  De que esdevingui un ciutadà compromès, crític i amb una opinió pública consolidada sobre el contrast de diferents informacions. Des de l’educació ens hem de plantejar quins recursos, habilitats i capacitats necessiten els infants per  dur a terme aquest procés

 ( flexibilitat, rigor, capacitat de síntesi, escolta activa, etc...)  i com hem d’educar-los perquè les adquireixin des d’un aprenentatge significatiu, ple de funcionalitat.